dissabte, 1 de març de 2014

A CADA TRENC D'ALBA




Ix de casa
amb el record
del darrer somni
ballant en la memòria.

  Al carrer,
soroll de passes fermes
rostres adormits
i el vol d'una gavina
acompanyen la matinada.

A l'hora punta
s'ompli el polígon,
de cotxes, motxilles, recaptes,
flaire de cafè i fum de tabac.

Els rostres, ja no tan adormits,
dibuixen en la mirada
els malsons quotidians.
Són sabedors de la seua fortuna,
i treballen, i callen
per uns sous sempre a la baixa.

La injustícia marca la nostra trajectòria,
som titelles en mans dels poderosos,
però malgrat tot, caminem, lluitem,
somniem, i a cada trenc d'alba
fem renàixer il.lusions i esperances.













4 comentaris: