divendres, 14 de febrer de 2014

Em passa moltes vegades que en moments de goig, pense que potser, en alguna altra banda, alguna persona està plorant mentre jo ric de felicitat.
I va passar.....la matinada del 14 de febrer, mentre gaudia de la felicitat de veure per primera vegada la carona del meu fill, una estimada amiga es va veure embolcallada per la tristesa d'haver de despedir el seu pare per sempre....


ANADA I ARRIBADA

               

La llum de l'albada
il.luminà per primer cop
els teus ulls grans i oscurs
àvids de vida.

Descansaves, cercant el vol
per defugir de la terra
els teus ulls s'apagaven
com els fanals de la matinada.

Arribares  a corre-cuita
embolcallant-nos de tendresa
net de tristeses, farcit de rialles
omplint-nos d'estima.

Traginaves la sort d'alenar
els darrers glops de vida
mentre ella a prop de tu
quedava orfena d'estima.

Maleides anades....
Joioses arribades...








4 comentaris:

  1. entre un hola i un adéu,el nouvingut va arribar amb tanta força que algú amablement li va cedir el lloc

    potser a tots ens il.lumina la mateixa albada però cada un de nosaltres ho veu i percep de forma diferent

    gaudeix del teu sol esplèndid

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tu del record i la petjada que va deixar qui va partir.

      Elimina
  2. Els contrapunts de l'existència, amb la imatge del passat obres nous horitzons.
    Molt maco!

    ResponElimina