dimarts, 10 de setembre del 2013




SOMNIS BLAUS




El silenci em parla de tu
i el record de les carícies
embolcalla la meua pell.
Voldria no mudar-me d'enlloc
quedar-me en aquesta cala
on encara resta viva
l'olor de la teua pell.
Inmortalizar el moment
en que tu i jo,
presos d'aquest amor
amb el cor i el ulls oberts
ens fonem en l'abraçada
assaborint amb tots els sentits
aquesta estima
sense més testimoni
que allà en la llunyania
la inmensitat del blau horitzó

2 comentaris:

  1. per estimar-se així "la inmensitat del blau horitzó" és el millor testimoni.... versos per dur enganxats

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies!!. Ja saps que a mi la inmensitat blava m'encisa.....

      Besets.

      Elimina