dijous, 15 d’agost de 2013

ONADES



Silencis,
mots que enmudeixen
remors de mar,

mirades perdudes
en la inmensitat.
Bramen les ones
i ofeguen els neguits.
Un lleu polsim
acarona la pell,
brollen els sentiments

i el somni nàufrag
viatja mar endins.




4 comentaris:

  1. malgrat els entrebancs que no deixen de brollar sentiments... cada vers em deixa una petjada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sempre brollen els sentiments tot i que a vegades fan mal.....dona'm la mà i anem mar endins a la recerca dels nostres somnis

      Elimina