IMATGE                        

                                           

L’escena estava impregnada de blaus
una dona asseguda a la cala
arrelada al silenci
omplia la mar de mirades.
Vora l’atzavara
un terrabastall de sentiments
sense  paraules
es perdia en l’horitzó
junt al vol silenciós de la gavina.
Hi ha una illa i una vela
unes vinyes
la dolçor  del gessamí
i un camí de records
d’uns somnis que mai tornaran.
Vespreja
recull les coses
i enfila  la senda
arrelada en el seu silenci.