dissabte, 18 de juliol de 2015


                            RETORNE

                                    




Vestida de cansament
naufrague en les aigües,
deixant que els corrents
arrastren els neguits.
Sospira el vent
besant la vela
de la nau que es perd
en l’horitzó.
Mullada
em retrobe en el blau
sota aquest cel sense límit.
Soc roca contra la mar
la remor del vent
l’embat de l’ona
la nit sense estels.
Soc l’ullal que viatja
amb els corrents marins
que ancorat
en la cala
retorna...

mar endins.

4 comentaris: