diumenge, 14 de juny del 2015



 




Torna la nit
i torna el desfici.
Escric i desescric
versos de matinada
gronxats en el balancí
del silenci.
Navegue pel mar
esguardant la meua nau,
que no se quin nom té
ni a quin port em durà,
ni si bufarà l’oreig suau
o amb força.
Van perdent-se
els somnis
amb el vent.
Afany absurd
voler i no poder!.
Prenc i bec
adolorida el vers,
el cor s’atura
el silenci bada,
m’enfonse en la mar
i torne a surar
que he aprés a singlar
i costerejar la tristesa
mentre naixen
versos de matinada.

6 comentaris:

  1. Colpidor el teu poema, Encarna.
    Et desitjo un navegar plaent en les teves nits, amb suau oratge que porti a bon port.

    ResponElimina
  2. has après a fer de la tristesa versos, del silenci brots d'estima, la teua i tota la que tens per oferir, segueix surant, trobaràs aixopluc en la teua nau sense nom

    ResponElimina