LA NIT DE SANT JOAN
Vola l’espurna
i encén la flama
sobre les arrels
de la memòria.
Nit centellada de goig
propera i enamorada
amb flaires de flors
i fogata.
La flama ha pres...
i un a un brandegen
els focs
damunt les runes
de la muralla.
Sona la música,
s’escapa una llàgrima
i com si fóssim llunes
rondant la terra
voltegem la foguera
enlairant el desig
amb la mirada.
El vent abraça la il·lusió
la nit batega el deliri
i viatja per la mar un desig
abans que desperte
la matinada.
i encén la flama
sobre les arrels
de la memòria.
Nit centellada de goig
propera i enamorada
amb flaires de flors
i fogata.
La flama ha pres...
i un a un brandegen
els focs
damunt les runes
de la muralla.
Sona la música,
s’escapa una llàgrima
i com si fóssim llunes
rondant la terra
voltegem la foguera
enlairant el desig
amb la mirada.
El vent abraça la il·lusió
la nit batega el deliri
i viatja per la mar un desig
abans que desperte
la matinada.
Preciós. Voltegem la foguera dona de la mar. Besets.
ResponEliminaSaps que tens casa ací, si vols viure la nit del foc a Xàbia. Besets bonica.
EliminaMoltes gràcies Encarna, ets un solet. Besets
EliminaMoltes gràcies Encarna, ets un solet. Besets
EliminaMira qui parla de solet!!. NO són paraules Carme, si voleu...
EliminaQuina nit màgica! L'has descrit molt bé en el teu poema, Encarna.
ResponEliminaFeliç Nit de sant Joan!
Tal i com la vivim ací, Glòria. Una abraçada màgica!
Elimina