diumenge, 3 de maig de 2015


LA MARE I EL FILL



La dona que viatja en el vagó
duu la mirada
curulla de tendresa
mentre alena un somriure.
El nen que seu al costat
ha esclatat a riure
recordant els dies viscuts.
Agafats de la mà
destapàvem  nous mons,
descobrien vides alienes
mentre caminàvem pel raval.
Matinades de rialles
nits que aixopluguen secrets.
Corriols de tendresa.
S’agafa a ell per nodrir
la nena que queda en ella.
La vida ens enfonsa en la vulgaritat
i la quotidianitat soterra les il·lusions.
Però a aquest nen
li somriuen tots els colors
en la mirada,
duu la il·lusió a les palpentes
i el món es reclina als seus peus.
El mira alenant un somriure
mentre galopen els batecs
de l’estima.


3 comentaris:

  1. però aquest nen mentre esmuny la seua infància et farà bategar amb força i el seu somriure serà el teu

    ResponElimina
  2. Un poema ben adient i molt bonic per la diada de la mare!

    ResponElimina