divendres, 4 d’abril de 2014


UNA TARDA





                                                                                                    

                     
                                                                       A Isabel Vallés                                                      

                     

A l'horabaixa, el teu somriure
il·luminava la plaça.
Esquitxades pel salitre
temperades per les infusions
parlàvem dels paranys de la vida.
 

Tots els camins hi eren a l'escenari
 les lluites del present,
 les il.lusions que pintem,
els somnis que tenim a tocar dels dits
i els que s'han complert.
Els amors, com no,
els que hi són i
els que han marxat.
Els records...

Grinyolaven les ones en l'embestida,
queia la tarda,
la placidesa de la teua mirada
em commovia.
L'amistat és el tresor
que nodreix l'ànima.

2 comentaris:

  1. Que acarona els sentiments i abraça l'ànima.
    La veritat és que soc afortunada, vaig ben carregada de màgia. ;)
    Besets.

    ResponElimina