Aturada al bell mig del paratge m'endinse, tenyida de blau, muda de paraules.
Estime aquesta mar que oneja els secrets i penetra amb el seu murmuri dins dels somnis.
Estime aquesta terra arrel del que sóc i anhele mut testimoni de les petjades del passat sentinella del desig de sobreviure.
Contemple la bellesa harmoniosa i se'm qualla a mig aire l'alé. La primavera vesteix la tarda d'aromes, la vida comença de nou.
Repose la mirada tranquil·la mentre la brisa udola melodies de llibertat.
dimecres, 19 de març del 2014
MOTXILLES
A l'espatlla del caminant motxilles carregades d'històries. Hi han motxilles plenes de somnis, il·lusions i camins per caminar. Hi han que van farcides de cops i embats per sobreviure. Hi han motxilles que es perden a mig camí i esdevenen cabassos plens d'horitzons nous. Motxilles carregades de llibres, entrepans i notes, i aquelles altres, tan plenes d'històries que els records s'han hagut d'acoblar, Hi ha motxilles plenes de somriures, màgia, tendresa i esquitxos de colors. Unes altres que són en blanc i negre carregades de resignació. Estan les dels aventurers amb els estris preparats per la batalla quotidiana. Hi són també les que van carregades de besos, carícies i paraules d'amor i aquelles altres, obertes de bat a bat plenes de llibertat...
és aquesta la que vull portar jo.
dissabte, 1 de març del 2014
A CADA TRENC D'ALBA
Ix de casa
amb el record
del darrer somni ballant en la memòria.
Al carrer,
soroll de passes fermes
rostres adormits
i el vol d'una gavina
acompanyen la matinada.
A l'hora punta
s'ompli el polígon,
de cotxes, motxilles, recaptes,
flaire de cafè i fum de tabac.
Els rostres, ja no tan adormits,
dibuixen en la mirada
els malsons quotidians.
Són sabedors de la seua fortuna,
i treballen, i callen per uns sous sempre a la baixa.
La injustícia marca la nostra trajectòria,
som titelles en mans dels poderosos,
però malgrat tot, caminem, lluitem,
somniem, i a cada trenc d'alba
fem renàixer il.lusions i esperances.
