diumenge, 19 de gener de 2014

                  
                           FENT CAMÍ






 Camine per sendes dubtoses
entre pins i terres assaonades,

mentre el vent remoreja
i la brisa vesteix la incertesa.

El camí és llarg i no sempre recte
la pols maquilla la cara
remors de mar bressolen
les veus suaus dels somnis.

Amb pas ferm i mirada llunyana
esbrino els camins on fer la camallada
aquells que porten a la cala
on seure a esperar la calma.

 

2 comentaris:

  1. Encarna has brodat un meravellós poema....

    ResponElimina
    Respostes
    1. A vegades els dubtes són uns bon fils per a teixir poemes. Besets.

      Elimina