Tot és no res, aquest silenci de res xiuxiueja remors de mar i tot un horitzó batega somriures.
Amb tota la fúria del foc les mans s'omplin de desitjos, les paraules esdevenen somnis on tot és no res.
Cau rabiosa la pluja i la nineta buida de mirada resta expectant l'infinit on tot és no res i res és tot.
- Imatge: Ausonia photography.
divendres, 23 d’agost del 2013
EM DONARES LA MÀ.
a Juanjo Sala
Un capvespre voramar passejava pels records el dia que hi vas arrivar embolcallat de serenor farcit de neguits.
Ens donarem la mà obrirem nous camins vessats d'anhels il.lusions i desitjos. Brollaren somnis.
El temps passa han passat dies de pluja com a tu t'agraden, i el sol ha cremat les teulades com m'agrada a mi.
I segueix la teua mà estesa per a espentar les pors compartir somriures vestir de calma els neguits, abraçar els somnis. La teua mà que roman perenne al temps la mà d'un amic.
diumenge, 18 d’agost del 2013
SOTA LA FOSCOR DE LA NIT
Sota la foscor de la nit regalimen els somnis planegen els desitjos anhels infinits farcits de mel i llimona
Sota la foscor de la nit encenc un foc amb la teua mirada, cremen els sentiments espurnegen les paraules.
Quan el silenci ens envolta és la llum qui m'abraça sota la foscor de la nit.
dijous, 15 d’agost del 2013
ONADES
Silencis, mots que enmudeixen remors de mar, mirades perdudes en la inmensitat. Bramen les ones i ofeguen els neguits. Un lleu polsim acarona la pell, brollen els sentiments i el somni nàufrag viatja mar endins.
dimarts, 13 d’agost del 2013
INSTANTS
En les hores baixes d'una tarda d'estiu la mirada reposa en ells. Un, juganer i rialler, inventant històries de personatges llunyans i paratges desconeguts. A l'altra banda, una nena de mirada tranquil.la viu instants de somni en el llibre que reposa a la seua falda. Tanque els ulls en la serenor d'aquest capvespre per assaborir aquest moments de tendresa, d'il·lusions solitàries instants que passen i no tornen però que viuran sempre en la memòria
dilluns, 12 d’agost del 2013
EL SILENCI DE LES TEUES PARAULES
a Xelo Llopis i les seues paraules sense so
Escolte el silenci i senc la teua veu te'n fas present de mil maneres, en les flors que obrin els seus petals en la terra molla en les ones que arriben a la vora i les que viatgen mar endins.
Sé on ets i et busque que aquest silencis plens de vida no aconsegueixen omplir el buit que han deixat les teues paraules.
