SAFAREIG

Portaré la bugada al safareig,
rentaré les tristors
estovaré el cansament
al vent, les rialles
que correguen per tot arreu.
Esbandiré les mentides i enveges,
en llexiu, les trampes i els traïdors.
Els somnis, al sol
i de cada plec de somriures
trauré el coratge de caminar.

VIATJANT

On van els pensaments que llances al mar?.
Suren ballant amb les ones
 buscant esguard en un penya-segat
o viatgen amb els corrents marins
fins al fons, a recer del bosc?.
Em farcís d’alè marí,
 llance el pensament
 i amb l’onatge del capvespre
navegue amb ell.

                            MIRADA

És quan mires que tremole
que la foscor dels teus ulls
fon el meu cor.
És en la mirada
que trenques silencis,
la que estima
la que besa,
on dormen
la tendresa
i els secrets.
És en la mirada
 que encens el desig
i acarones la pell,
la que guarda la màgia
que aflama els estels.
I és ahí,
en la teua mirada
on resta el poema
que mai escriuré

Dibuix: Guillermo Jara

ENLAIRANT LA MIRADA

Amb la fragilitat d’un gest senzill
m’enlaire entre somnis d’aigua
vinguts de mar, rius i estanys.
Blanc sobre blanc sota els meus peus,
 flaires de records i enyorances
en el país del cotó fluix.
Guaita!. Bufa el  vent
i els somnis són a tocar de mans,
somriu la tarda
es pentinen les emocions,
m’esvaís plàcidament
mentre el sol declina la mirada.  

ROSA DELS VENTS

Passejaré la tristesa
en el  voraviu de la nit,
ara que la serenor de la lluna
 embolcalla els neguits.
Invocaré els corrents marins,
i en la foscor de la platja
plantaré el meu cos
de nàufrag.
 Embarcaré en el vaixell
dels somnis,
esquitxada de salnitre,
crescuda d’anhels
i viatjaré allà on pentine
la rosa dels vents