NOUS COLORS


                   


Podria escriure de la tristesa
i els seus sentiments esmicolats
però el gronxeig de les ones
em recorda que la vida continua,
que cada albada
el sol trenca la foscor
amb la seua llum ataronjada
omplint la vida de colors.
Que la complicitat
 d’un somriure
nodreix l’ànima
i la calidesa d’un abraç
engega els motors.
Si fins i tot en l’obscuritat
naixen les flors més belles!.
Soterraré la tristesa
bandejaré els neguits
amb el vent marí,
que cada trenc d’alba
naix un nou dia
i en cada dia
naixen nous colors.

LA MARE I EL FILL

La dona que viatja en el vagó
duu la mirada
curulla de tendresa
mentre alena un somriure.
El nen que seu al costat
ha esclatat a riure
recordant els dies viscuts.
Agafats de la mà
destapàvem  nous mons,
descobrien vides alienes
mentre caminàvem pel raval.
Matinades de rialles
nits que aixopluguen secrets.
Corriols de tendresa.
S’agafa a ell per nodrir
la nena que queda en ella.
La vida ens enfonsa en la vulgaritat
i la quotidianitat soterra les il·lusions.
Però a aquest nen
li somriuen tots els colors
en la mirada,
duu la il·lusió a les palpentes
i el món es reclina als seus peus.
El mira alenant un somriure
mentre galopen els batecs
de l’estima.