PARATGE

Aturada al bell mig
del paratge
m'endinse,
tenyida de blau,
muda de paraules.

Estime aquesta mar
que oneja els secrets
i penetra
amb el seu murmuri
dins dels somnis.

Estime aquesta terra
arrel del que sóc i anhele
mut testimoni
de les petjades del passat
sentinella
del desig de sobreviure.

Contemple
la bellesa harmoniosa
i se'm qualla a mig aire l'alé.
La primavera
vesteix la tarda d'aromes,
la vida comença de nou.

Repose la mirada tranquil·la
mentre la brisa udola
melodies de llibertat.

MOTXILLES

A l'espatlla del caminant
motxilles carregades d'històries.
Hi han motxilles plenes de somnis,
il·lusions i camins per caminar.
Hi han que van farcides de cops
i embats per sobreviure.
Hi han motxilles que es perden a mig camí
i esdevenen cabassos plens d'horitzons nous.
Motxilles carregades de llibres, entrepans i notes,
i aquelles altres, tan plenes d'històries
que els records s'han hagut d'acoblar,
Hi ha motxilles plenes de somriures,
màgia, tendresa i  esquitxos de colors.
Unes altres que són en blanc i negre
carregades de resignació.
Estan les dels aventurers
amb els estris preparats
per la batalla quotidiana.
Hi són també les que van carregades
de besos, carícies i paraules d'amor
i aquelles altres,
obertes de bat a bat
plenes de llibertat...

és aquesta la que vull portar jo.

A CADA TRENC D'ALBA

Ix de casa
amb el record
del darrer somni
ballant en la memòria.

  Al carrer,
soroll de passes fermes
rostres adormits
i el vol d'una gavina
acompanyen la matinada.

A l'hora punta
s'ompli el polígon,
de cotxes, motxilles, recaptes,
flaire de cafè i fum de tabac.

Els rostres, ja no tan adormits,
dibuixen en la mirada
els malsons quotidians.
Són sabedors de la seua fortuna,
i treballen, i callen
per uns sous sempre a la baixa.

La injustícia marca la nostra trajectòria,
som titelles en mans dels poderosos,
però malgrat tot, caminem, lluitem,
somniem, i a cada trenc d'alba
fem renàixer il.lusions i esperances.